2.7.07

Lluís Pagès, president de l’AELLC a Frankfurt

En nom de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana permetin-me que el meu primer agraïment sigui per a la Fira de Frankfurt, i especialment al seu director, Juergen Boos, que hagi triat la nostra cultura com a convidada d’honor en aquesta edició de 2007. Voldria agrair també l’atenció que han manifestat la Generalitat de Catalunya, els Ministeris d’Indústria i de Cultura, així com altres entitats i persones que fan possible que aquesta invitació pugui convertir-se en realitat i es tradueixi en centenars d’actes de tot tipus. Estic convençut, i crec que interpreto correctament el pensament del centenar d’editors que publiquem llibres en català, que Frankfurt servirà per donar a conèixer encara més arreu del món els nostres llibres i la nostra realitat cultural. El català, amb més de nou milions de parlants, és la llengua de la nació sense Estat més important d’Europa. De fet, al llarg dels segles, ha obtingut reconeixements lingüístics i culturals i actualment s’estudia en 130 universitats de tot el món. Però, les circumstàncies històriques d’opressió política, domini militar i de dictadura, majoritàriament exercides per l’Estat espanyol, han provocat situacions de prohibició i repressió lingüística. El català constitueix un exemplar de llengua minoritària i, a la vegada, minoritzada pels poders públics estatals espanyol, francès i italià. Cal admetre, però, que aquesta actitud repressiva ha començat a canviar en els últims anys gràcies, d’un costat, a l’evolució política que ha anat aparellada, de l’altre, amb la fermesa reivindicativa dels parlants. Les creacions culturals fetes a partir del català han estat conegudes, apreciades i respectades, tant pel món cultural europeu i mediterrani ja des de l’Edat Mitjana, com pels sectors més avançats de la intelligentsia mundial, als nostres dies. Així, el primer tractat de Dret Marítim, redactat i publicat a Europa, fou el Llibre del Consolat de Mar, editat en català l’any 1484, fruit de la vocació comercial i marítima de Catalunya des del segle XIII. Esmentarem altres noms de prestigi inequívoc: el metge Arnau de Vilanova, el filòsof mallorquí Ramon Llull, o el poeta valencià Ausiàs Marc, així com l’escriptor Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, el llibre preferit de Miguel de Cervantes. Tots ells han construït una cultura la singularitat i universalitat de la qual ningú no posa en dubte. El llibre català presenta actualment nivells homologables als de qualsevol altre país de l’Europa occidental. La progressió en la capacitat de posar al mercat títols de totes les temàtiques, formats i qualitats ha estat evident. El volum de producció ha anat augmentant a poc a poc. Segons dades de l’Agència Internacional de l’ISBN, l’any 2005 es van publicar en català uns 9.000 títols, quantitat que supera els publicats a Finlàndia (8.502) o Grècia (7.500), i que depassa àmpliament els de Suècia (4.376), Lituània (4.223) o Irlanda (1.018). La introducció de la llengua catalana a les escoles, els instituts i la Universitat ha donat dinamisme als editors especialitzats en llibre escolar. El creixement ha estat també espectacular en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Cal dir, però, que aquesta florida editorial ha estat possible gràcies a la tradició de la indústria de les arts gràfiques al nostre país. I, alhora, a la gran experiència dels editors catalans en publicar llibres en castellà per al mercat espanyol i llatinoamericà. De tot plegat n’ha sortit aquesta potència editorial, que tan bé coneixen els professionals que cada any visiten la Fira alemanya, i que s’ha materialitzat també en la capacitat d’exportar traduccions. Els nous valors de la literatura catalana tenen un espai, doncs, en l’imaginari de la cultura europea. Els editors, en aquest sentit, no fem altra cosa que seguir un fil cultural presidit per la qualitat, l’obertura intel·lectual i la modernitat, lluny de la carrincloneria i la simplicitat de l’autodefensa cultural. Aquesta és la nostra herència a partir de la qual Catalunya continua creant en ple segle XXI. Estem segurs que l’octubre vinent a Frankfurt els editors de tot el món tindran ocasió de tastar-la en tota la seva esplendor i vitalitat a través d’exposicions, recitals, presentacions, col·loquis i mostres. Els pavellons de la Fira seran l’espai perfecte per conèixer els milers de llibres que ens hi representaran.

29.6.07

La lluita per l'aigua a Catalunya

Resum: RODA DE PREMSA DILLUNS 9 DE JULIOL DE 2007 A LES 12H A LA SEU DE PAGÈS EDITORS (C/ Sant Salvador, 8. Lleida) Si la Catalunya urbana i industrial és avui dia una realitat ha estat gràcies a l’aigua, que ha estat la base de la sanitat i el sanejament urbà. L’aigua és una font d’energia fonamental, que ha augmentat i diversificat les produccions agràries i industrials i que ha vivificat els espais i la vida urbans. És el resultat de la gran obra constructora del segle XX, que ha donat la trentena de grans embassaments i els milers de quilòmetres de canals i canonades que porten l’aigua a tots els racons del país. La lluita per emmagatzemar, regular, canalitzar i aprofitar l’aigua està portant, però, a l’extenuació un recurs que en el segle XXI s’haurà d’estalviar i gestionar de manera més integrada i intel·ligent. No s’hi arribarà, però, sense conflictes, ni baralles d’interessos. La història recent ens en comença a donar una bona mostra. Autor: Ignasi Aldomà i Buixadé (el Poal, el Pla d’Urgell, 1955) és doctor per les Universitats de Barcelona i Montpeller i actualment exerceix de professor en el Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Ha publicat múltiples llibres i articles de recerca i assaig sobre ordenació del territori i transformació de l’agricultura i les societats rurals i, darrerament, sobre la gestió de l’aigua.

27.6.07

Dels cuiners de l'Edat Mitjana a Ferran Adria

Darrera la cuina de Ferran Adrià hi ha un país i una història? Com menjaven i com es comportaven a taula els personatges de Tirant lo Blanc, els reis, els religiosos i els burgesos medievals? Qui va ser Mestre Robert, el cuiner més famós del seu temps? Perquè mengem el que mengem? Què tenen a veure els menjars amb la religió, la classe social i el gènere? Quines són les normes de comensalitat en les diverses cultures? Què té a veure la cuina amb la dieta i el sexe? Totes aquestes preguntes, i moltes més, troben resposta en aquest brillant i suggestiu assaig de Jaume Fàbrega, escrit amb un estil alhora rigorós, àgil i divertit.

Ikea, t'estima. Un model per desmuntar

Un de cada deu nens europeus ha estat concebut en un llit comprat a Ikea. La multinacional sueca s’ha convertit, en els darrers anys, en un dels principals proveïdors de mobles i alhora en una font de generació de maneres de viure. Ikea és socialment responsable, està implicada en la preservació de l’entorn. Ikea és una gran família que ens estima i vol millorar la nostra vida. Però la seva pràctica comercial ha presentat diferents moments de foscor en el camp del treball de nens o de la utilització de productes contaminants. Ràpidament, ha esmenat aquestes pràctiques i l’any 2000 va establir un codi de conducta. De tota manera, ¿volem que Ikea uniformitzi la nostra vida i que ens inciti a un consum desmesurat?